Per l'exposició d'identitat i territori Marta García i jo vam presentar una poesia per intentar arribar al públic, d'una forma més tendre, càlida i poètica.
Vam considerar que una poesia podia arribar amb més facilitat, perquè cada receptor la sent com vol i entén el missatge que vol, així doncs, vam presentar una inventada per nosaltres. A més, la vam fer en format de punt de llibre perquè tot i que sabíem que la gran part dels alumnes no farien res al respecte, vam voler que tinguessin un record de la nostre exposició i que servís per fer-lis recordar que tot i que no mirin al problema, encara hi és.
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, per tant, tenim l'esperança de que algun dia tornaran a llegir aquell punt, aquella poesia i faran alguna cosa per ajudar a aquests nens/es que necessiten ajuda.
No et demano diners,
No et demano que ploris,
No et demano que deixis la teva vida,
Però sí et demano: AJUDA!
No em deixis sol,
No sé com mirar al Món.
Estic dèbil,
Alguna cosa em passa.
Això m’ha tocat a mi,
Sí, estic malalt,
Però et tinc a tu,
Tu em fas riure,
Em fas pensar,
Em fas oblidar,
Tu la meva alegria,
La meva esperança,
La meva vida.
Ells han de lluitar,
Estaràs tu per ajudar-los?
Autors/es: Marta García i Maria Itziar López
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada