Malcolm Gladwell

Malcolm Gladwell és un periodista Canadenc, autor de Bestsellers i orador.

A escrit quatre llibres:

• The Tipping Point: How Little Things Make a Big Difference
• Blink: The Power of Thinking Without Thinking
• Outliers: The Story of Success
• What the Dow Saw

Amb aquest vídeo es pot aprendre que les coses es poden explicar de moltes maneres, es parli del que es parli.

Malcolm Gladwell utilitza la Pepsi, la salsa de tomàquet i la mostassa per explicar que les diferències no són dolentes, que són bones.

És un vídeo en el que es pot aprendre que no hi han nens dolents o bons, hi han nens diferents i únics. Això ens ho diu amb frases com:

"There is not good or bad mustard, there are only different mustards" (No hi ha mostassa bona ni dolenta, solament hi ha diferents clases de mostassa.)

Les diferències a l'aula fan que siguin moments més complerts i enriquidors per a tots

 

Exposició d'Identitat i Territori

El dimecres 27 de Novembre la meva companya Marta García i jo, vam exposar el nostre treball d'identitat i territori.

Va ser un treball en el que vam gaudir molt fent-lo.

El treball consistia en escollir un tema per parlar en públic, als nostres companys, i intentar motivar o convèncer sobre aquell tema.

És un treball diferent perquè l'alumne pot tenir la recompensa de la resposta del públic, és a dir, busca molt més que treure nota, busca arribar al públic.

Aquest treball engloba tot els aspectes important, com ara: Interès propi de l'alumne per aprendre i fer recerca, estimular l'aprenentatge de comunicació verbal i no verbal, que el participant agafi consciència de lo important que és comunicar-se bé i de lo complex que és...

A més, és un treball en el que pots aprendre coses noves dels altres companys tant en continguts com en presentació.

Aquest cop l'alumne és el protagonista de la sessió i el professor un més de la classe.

Presentació de l'exposició

Un treball ens pot ajudar a veure si l'estem motivant per tenir interès en l'aprenentatge o no.

Poesia Juego de palabras

Fa uns dies vam recitar, de memòria, una poesia per tota la classe. 

Podia ser una inventada per l'alumne o una que li hagués agradat.

Després de cada recitació, entre tota la classe se li deia a l'alumne el que havia fet bé i el que podria canviar.

Si el poema era complicat d'entendre s'explicava el seu significat o el que ell entenia d'aquest.

Amb un poema es pot veure clarament que amb les mateixes paraules, cada receptor el rep com vol el missatge. Solament l'autor del poema pot saber el missatge d'aquell.

Així doncs, a un bon comunicador també li pot passar, en les seves exposicions. Pot fer una presentació molt bona però que no arribi el missatge a tothom de la mateixa forma. 

Un bon comunicador ha de tenir present que la comunicació no depèn solament del emissor, també depèn gran part del receptor.

Aquesta poesia és inventada per mi.

Quan la van llegir diferents persones em va sorprendre que cadascuna entenia una cosa diferent a l'altre.

Juego de palabras

¿Mi corazón?

Una flor que le quitan su luz.

¿Mis lágrimas?

Una lluvia incomprensible.

¿Mi sonrisa?

El olvido de alguien importante.

¿Los sueños?

La esperanza.

¿El tiempo?

Tú fin.

El corazón se paró,

La sonrisa se congeló,

Las lágrimas cristalizaron,

Los sueños se perdieron

Y el tiempo se esfumó.

¿Las preguntas?

Juego de palabras.

Pero… ¿Y tú? ¿Dónde estás?

No te encuentro,

Mi corazón te busca,

Y tú no respondes.

Que duro es saber que se esfumó,

Que ya no le besarás,

Que ya no le sonreirás.

Sí, aquella flor,

Perdió su luz,

Su vida…

Pero no te olvidó,

Porque el corazón de aquella flor,

No  tenía memoria,

Solo tu calor.

Autora: Maria Itziar López Pérez

La poesia fa sentir, per tant, per què no recitar-li al nen/a?

Poesia Aules Hospitalàries

Per l'exposició d'identitat i territori Marta García i jo vam presentar una poesia per intentar arribar al públic, d'una forma més tendre, càlida i poètica.

Vam considerar que una poesia podia arribar amb més facilitat, perquè cada receptor la sent com vol i entén el missatge que vol, així doncs, vam presentar una inventada per nosaltres. A més, la vam fer en format de punt de llibre perquè tot i que sabíem que la gran part dels alumnes no farien res al respecte, vam voler que tinguessin un record de la nostre exposició i que servís per fer-lis recordar que tot i que no mirin al problema, encara hi és.

Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, per tant, tenim l'esperança de que algun dia tornaran a llegir aquell punt, aquella poesia i faran alguna cosa per ajudar a aquests nens/es que necessiten ajuda.

No et demano diners,

No et demano que ploris,

No et demano que deixis la teva vida,

Però sí et demano: AJUDA!

No em deixis sol,

No sé com mirar al Món.

Estic dèbil,

Alguna cosa em passa.

Això m’ha tocat a mi,

Sí, estic malalt,

Però et tinc a tu,

Tu em fas riure,

Em fas pensar,

Em fas oblidar,

Tu la meva alegria,

La meva esperança,

La meva vida.

Ells han de lluitar,

Estaràs tu per ajudar-los?

Autors/es: Marta García i Maria Itziar López

Wiki de Xaviar Sala i Martin

Aquest cop a classe el professors en va demanar que féssim una activitat per conèixer i entendre les Wikis.

Ho vam fer en parelles. Vaig anar amb l'Aida. Cada grup decidia de què volia parlar.

Al començament anàvem una mica perdudes però poc a poc ens vam anar acostumant i aprenent com funcionen els Wikis.

Així doncs, la següent fotografia és una part de l'activitat.

Per fer un Wikispaces com aquest s'ha de tenir un compte per poder fer-ne un.

Un llibre o una eina? Una pel·lícula o un fet?

En la nostre carrera estem treballant ser un bon comunicador; tant en expressió escrita, digital i oral.

Saber ser un bon comunicador és molt important en la nostre professió, ja que, si no som bons comunicadors vol dir que el missatge no arriba al receptor (els nens), per tant, vol dir que no aprenen.

A part de fer treballs d'exposicions, Powers Points i presentacions, ens estem llegint un llibre, "Com parlar bé en públic" que et dóna moltes tècniques per aprendre a parlar bé en públic, és a dir, la por de quedar-te en blanc, et dóna uns "trucs" per saber sortir de la situació, també parla de els passos que s'haurien de fer per treballar una bona exposició, presentació en públic, etc...

Encara no l'he acabat, ja que, considero que és un llibre en el qual has de gaudir llegint-lo i interioritzar el que et diu perquè així el llibre et serveixi com eina d'aprenentatge.

El fet de llegir-me aquest llibre m'ha fet recordar que hi ha una pel·lícula, "El discurso del rey" que demostra clarament que ser un bon comunicador depèn d'un mateix, que es pot treballar i aconseguir. Segurament a uns costarà més que a uns altres però el que importa no és quant ens costarà, el que importa és arribar a ser un bon comunicador perquè arribi el teu missatge als nens/es. A més ser un bon comunicador dóna moltes avantatges, no solament en l'àmbit professional, també en el personal.

Així doncs, animo a totes aquelles persones que no hagin vist la pel·lícula a veure-la i els que no hagin llegit el llibre a llegir-lo.

Principals actor de la pel·lícula:

Aquestes fotos les he extret de: wikipedia, aquí podreu trobar més informació sobre la pel·lícula i la història.

Colin Firth i Helena Bonhman Carter

Geoffrey Rush

                         

Mai és suficient pel coneixement!

Ken Robinson

A la classe de COED hem vist un vídeo de Ken Robinson per poder observar i anotar de què parlava i com ho comunicava.

Un cop hem acabat de veure el vídeo, ens hem ajuntat en petits grups per poder fer una estructura de  la seva exposició i així poder fer una reflexió de què ha fet i com ho ha fet per transmetre el missatge.

Aquest vídeo és un clar exemple de que per transmetre bé un missatge són necessàries moltes habilitats socials; com ara canviar la velocitat de la veu, el to, la mirada, els moviments de les mans, el contingut del que dius, etc.

Quin tipus d'educador vols ser tu?